Forces Armades Italianes

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.

Forces Armades Italianes
Forze armate italiane

Forze Armate Italiane
Tipus	forces armades
Seu	Roma
Data de lleva	1861
Fundació	4 maig 1861
País	Itàlia
Branca	Exèrcit Italià Marina Militare Força Aèria Italiana Carabinieri Primera Guerra Italoetíop Rebel·lió dels bòxers Guerra italo-turca (1911-1912) Primera Guerra Mundial Segona Guerra Italo-Etíop Guerra Civil Espanyola Invasió italiana d'Albània Segona Guerra Mundial Guerra italo-grega Front Iugoslau Campanya de l'Àfrica Oriental Campanya del nord d'Àfrica Campanya d'Itàlia Resistència italiana Guerra de Bòsnia i Hercegovina Guerra de Kosovo Operació Força Aliada Guerra de l'Afganistan Guerra de l'Iraq Guerra contra el terrorisme Intervenció contra l'ISIS
Unitats subordinades	Exèrcit italià, Marina Militare, Aeronautica Militare Italiana i carabinieri
Quarter general	Roma
Comandants
Comandant	President

Les Forces Armades d'Itàlia són el conjunt de les forces militars d'Itàlia, aquestes forces estan formades per l'Exèrcit Italià, la Marina Militare, la Força Aèria Italiana, i els Carabinieri. A Itàlia també hi ha una força anomenada Guàrdia de Finances, que és alhora un cos militar i policial.

Al comandament suprem de les forces armades és el president de la República. L'article 87 de la Constitució italiana estableix que el president té el comandament de les Forces armades.

Durant tot el segle passat,[cita ^{[cal citació]} el reclutament de les forces armades es va realitzar a través del mecanisme de palanca militar, que executa l'article 52 de la constitució que aproximadament diu: "el servei militar és obligatori per a tots els homes físicament convenients per un període de dotze mesos".^{[cal citació]}

El 3 de setembre de 1999, el Consell de Ministres va aprovar el procés per aconseguir el final del reclutament obligatori. Aquest fet es va completar l'any 2005.